Mil anys d'història al peu del Pedraforca. Dels comtes de Cerdanya i els càtars medievals fins a Picasso i el poble viu d'avui.
Gósol és un d'aquells pobles que guarden en cada pedra segles d'història. Situat a l'Alt Berguedà, al peu del Pedraforca i protegit per la Serra del Cadí, aquest petit nucli de muntanya ha estat testimoni de moments únics que han deixat petjada molt més enllà de les seves fronteres.
Dels comtes medievals als càtars fugitius, dels barons de Pinós a Picasso, la història de Gósol és la història d'un lloc que, malgrat la seva aparent petitesa, ha jugat un paper sorprenent en la gran narrativa de Catalunya i d'Europa.
Gósol apareix per primera vegada en documents escrits al segle X, quan la zona estava sota el control dels comtes de Cerdanya. El Castell de Gósol ja existia en aquesta època i tenia una funció estratègica fonamental: vigilar i controlar les rutes comercials que connectaven les muntanyes del Pre-Pirineu amb la resta de Catalunya.
La posició del castell, elevada sobre el poble, permetia una visió privilegiada de tota la vall i dels camins que la travessaven, convertint Gósol en un punt de control i defensa imprescindible per als senyors feudals de la zona.
Els càtars eren un grup religiós cristià del segle XII originat a Occitània, al sud de França. Rebutjaven l'Església catòlica i defensaven un estil de vida basat en la puresa i la renúncia als béns materials. Declarats heretges, van ser perseguits per la croada albigesa (1209–1229).
Fugint de la persecució, molts càtars van travessar els Pirineus buscant refugi. Gósol, protegida per les muntanyes i de difícil accessibilitat, era perfecta. El senyor feudal Galceran de Pinós va donar-los protecció activa.
La família Pinós, una de les nissagues nobles més influents de Catalunya medieval, va reforçar el Castell de Gósol i va impulsar el creixement del poble. Van concedir una carta de poblament que atorgava drets als habitants i permetia al nucli créixer i prosperar sota la seva protecció.
El castell no era sols un centre militar, sinó també el lloc des d'on s'administrava la justícia i es coordinava la vida feudal de tota la zona.
L'any 1715 marca un punt d'inflexió en la història agrícola del Berguedà amb la introducció del blat de moro. Tot i el clima dur de la muntanya, el nou cereal va prosperar i es va convertir en una part fonamental de l'alimentació de la comarca.
La tradició de la sopa de blat de moro escairat per Nadal és viva fins avui. Als Queviures tenim el blat de moro escairat, lligant passat i present.
L'estiu de 1906, Pablo Picasso va arribar a Gósol amb Fernande Olivier. Venia de París buscant un lloc tranquil on pintar amb llibertat. Gósol, amb el seu paisatge auster i la llum particular de la muntanya, el va captivar immediatament.
Durant aquell estiu, Picasso va treballar intensament. Va pintar paisatges de la vall, retrats dels habitants del poble, i va experimentar amb formes i estructures que van marcar el punt d'inflexió cap al cubisme. Les Demoiselles d'Avignon, pintades l'any següent, porten directament l'empremta d'aquell estiu a Gósol.
Una herència gastronòmica viva que es pot trobar avui als Queviures de Gósol.
La millor manera d'entendre la història d'un lloc és visitar-lo. T'esperem als Queviures per fer-te de guia.